Doctorat en Dret

Any acadèmic 2023-24

Línies de recerca

Heterocomposició i autocomposició d'interessos: drets del justiciable davant l'Administració de Justícia i sistemes alternatius de resolució de conflictes.

  1. Drets del justiciable davant l'Administració de Justícia: el dret d'accés als tribunals. El dret al procés. L'acció, en sentit abstracte (dret a una resolució fundada en dret) i en sentit concret (dret a una tutela favorable); relació entre l'acció i el dret al procés i entre aquella i els interessos que són objecte de tutela. El dret fonamental a la tutela judicial efectiva; contingut essencial i contingut complex d'aquest dret. Altres drets fonamentals de caràcter processal: el dret a no patir indefensió; els drets del article 24.2 de la Constitució Espanyola. El dret del justiciable a la gratuïtat de la justícia (art. 119 CE). La responsabilitat de l'Estat per al funcionament de l'Administració de Justícia (art. 121 CE): dret a la reparació dels danys causats per error judicial i per funcionament anormal de l'Administració de Justícia.
  2. Sistemes alternatius de resolució de conflictes: concepte i classes; regulació; avantatges i inconvenients pel que fa a el procés judicial. Sistemes autocompositius sense intervenció de tercers: la transacció. Sistemes autocompositius amb intervenció de tercers: la conciliació (competència, procediment i efectes); la mediació (classes, procediment i efectes). Sistemes heterocompositius: arbitratge; concepte i classes, subjectes i conveni arbitral, procediment, intervenció jurisdiccional en l'arbitratge

Turisme, territori i consum.

Els dos primers ítems d’aquesta línia tenen per objecte la recerca sobre la nombrosa legislació en matèria de turisme i en matèria d’urbanisme i ordenació del territori que és aplicable en l’àmbit balear, sigui normativa estatal o autonòmica.

En efecte, actualment hi ha, en matèria de turisme, molta legislació específica balear, entre la qual destaca la Llei de turisme de 2012, però en realitat està formada per moltes normes legals i reglamentàries, que s’han dictat des de 1983, any en què va començar a existir la comunitat autònoma de les Illes Balears. Moltes d’aquestes normes han estat capdavanteres en el panorama del dret autonòmic comparat espanyol, cosa que està justificada en l’enorme importància que té el turisme per a l’economia balear, raó per la qual els poders públics de les Illes han regulat els problemes i qüestions que es plantejaven. D’aquesta manera, s’ha format un cos normatiu en la matèria, que es mereix l’anàlisi i la recerca sobre aquest ordenament jurídic turístic. A la Facultat de Dret de la UIB, amb el temps s’ha format un ventall de professors i professores molt ampli que treballen aquest tema (tant en el vessant de dret públic com en el de dret privat), la qual cosa justifica sobradament l’existència d’aquesta línia de recerca.

En matèria d’ordenació del territori i urbanisme passa una cosa semblant. Des de 1983, la Comunitat Autònoma ha dictat moltes normes en la matèria (lleis, reglaments, directrius, plans territorials, etc.), tot i que fins el 2014 no es va arribar a dictar una Llei del sòl integral. Aquestes normes formen també un vertader ordenament jurídic territorial i urbanístic, en el qual es plantegen nombrosos problemes derivats precisament de l’excés de normes, que moltes vegades se superposen i es contradiuen. A diferència del turisme, en aquest cas hi ha, a més, una legislació estatal del sòl que condiciona la normativa balear, amb la qual cosa de vegades sorgeixen problemes jurídics nous per encaixar harmònicament ambdues normatives. La Facultat de Dret també ha format amb el temps un ampli grup de professors i professores que treballen sobre el tema. Doncs bé, l’existència d’aquest frondós ordenament jurídic territorial i urbanístic i la dedicació d’un grup del professorat al tema justifiquen l’existència d’aquesta línia de recerca, atesos els problemes interpretatius abundants que planteja aquell ordenament.

La normativa sobre consum està estretament unida al turisme, per la qual cosa estudiar-la és un complement indispensable per fer-ne una anàlisi transversal. Si bé la legislació sobre consum correspon a l'Estat, partint de la base de les competències exclusives en matèria de legislació mercantil, processal i civil, d'acord amb l'art. 149.1 6a i 8a de la Constitució, el legislador balear té la competència exclusiva en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, en el marc de les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general, segons preveu l'art. 30.47 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Dret i noves tecnologies.

Aspectes jurídics de les noves tecnologies. Implicacions jurídiques de les tecnologies de la informació i la comunicació. En particular, entre d'altres, anàlisi del problema jurídic, el comerç electrònic, la signatura electrònica, protecció de dades, drets d'autor i propietat intel·lectual, propietat industrial, pagaments electrònics, identitat digital, plataformes digitals... Anàlisi jurídica multidisciplinària: perspectiva civil, mercantil, administrativa, processal, penal, tributària...

Drets fonamentals: llibertat, seguretat i igualtat en l'àmbit nacional i internacional.

Els drets fonamentals com a element bàsic i preeminent de l'ordenament jurídic. Condicions per a l'exercici dels drets fonamentals. La llibertat personal com un bé universal i absolut. Les restriccions a la llibertat personal en els casos i amb les condicions que marqui la llei orgànica. Límits temporals i condicions de la privació de llibertat. La privació provisional de llibertat personal en fase governativa (la detenció: límits, condicions i garanties). La privació provisional de llibertat en fase judicial (la presó preventiva). La privació de llibertat en compliment d'una sentència definitiva condemnatòria (la condemna penal: el principi de legalitat i la reserva de llei en matèria penal). La llibertat i la seguretat personal en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes.

El dret de l'empresa davant la globalització i el canvi de model econòmic.

  1. Dret de l'empresari. Dret comptable. Dret del Registre Mercantil. Dret de societats i altres institucions mercantils. Dret de la insolvència (concursal i paraconcursal).
  2. Dret dels contractes mercantils nacionals i internacionals. Dret de consum. Dret dels títols valors. Dret dels sistemes financers: dret bancari. Dret borsari. Dret d'assegurances. Dret dels mercats derivats. Dret dels mercats d'emissió. Dret de garanties mobiliàries.
  3. Dret de la competència: dret antitrust. Dret de competència deslleial. Dret de la publicitat.
  4. Dret de la propietat industrial: dret dels signes distintius (marques, noms comercials, indicacions geogràfiques, denominacions d'origen, noms de domini). Dret d'invencions (patents, models d'utilitat, dissenys industrials i dibuixos, topografia de productes semiconductors, certificats complementaris de protecció de medicaments i productes fitosanitaris, varietats vegetals...).
  5. Dret de les noves tecnologies. Dret del comerç electrònic, serveis de confiança, actius digitals, protecció de dades, núvol, intel·ligència artificial...
  6. Unificació i harmonització del dret mercantil internacional: nova lex mercatoria, dret mercantil uniforme i resolució alternativa de conflictes.

Dret balear.

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears és una de sis (a més de la d’Aragó, Catalunya, Galícia, Navarra i País Basc) que, d'acord amb l'art. 149.1. 8a de la CE, té competències per a la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi.

Aquesta circumstància fa que, en els plans d'estudi de l'anterior llicenciatura i en l'actual grau en Dret, s'hagi prestat atenció i resulti d'una rellevància especial l'estudi de les institucions civils pròpies.

Atès que, des de principi de la dècada dels anys 90 de segle XX ha existit a la UIB un grup de professors que han fet treballs d'investigació rellevants sobre aquestes institucions, s'ofereix als alumnes del programa de doctorat la possibilitat de treballar i investigar sobre aquesta matèria. En particular, han d'analitzar les institucions pròpies de dret de família, dret de successions i drets reals, i, amb menys incidència, en matèria d'obligacions i contractes, ja que aquesta darrera matèria ha tingut menys desenvolupament.

Competències generals i específiques

Considerem que la insularitat característica de la Universitat de les Illes Balears obliga a optimitzar els recursos i realitzar una oferta tan àmplia com sigui possible. Per aquest motiu s'hagi optat per un doctorat genèric en Dret, encara que vertebrat en sis grans línies de recerca en les quals es reuneix un ampli conjunt de projectes i publicacions. El caràcter interdisciplinari i interdepartamental de gairebé totes aquestes línies de recerca abona encara més l'aposta per un doctorat ampli i incloent.

Competències bàsiques

  • CB11 - Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i mestratge de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
  • CB12 - Capacitat per concebre, dissenyar o crear, implementar i adoptar un procés substancial d'investigació o creació.
  • CB13 - Capacitat per contribuir a l'expansió de les fronteres del coneixement a través de la recerca original.
  • CB14 - Capacitat per a realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
  • CB15 - Capacitat per comunicar-se amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general sobre els seus àmbits de coneixement en els modes i llengües que s'utilitzen habitualment en la seva comunitat científica internacional.
  • CB16 - Capacidad de fomentar, en contextos académicos y profesionales, el avance científico, tecnológico, social, artístico o cultural dentro de una sociedad basada en el conocimiento.

Habilitats i capacitats personals

  • CA01 - Actuar en contextos on hi ha poca informació específica.
  • CA02 - Trobar les preguntes clau que han de ser contestades per resoldre un problema complex.
  • CA03 - Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
  • CA04 - Treballar en equip i de forma autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
  • CA05 - Integrar coneixements, tractar amb complexitat i emetre judicis amb informació limitada.
  • CA06 - Crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Requisits d'accés i d'admissió

El perfil d'ingrés recomanat per al programa de doctorat en Dret és el de Llicenciats o Graduats en Dret que estiguin en possessió d'un títol de Màster Universitari de temàtica jurídica i pugui dedicar a la preparació de la tesi doctoral un mínim setmanal de 30 hores (estudiant a temps complet) o 15 hores (estudiant a temps parcial). No obstant això, s'admetran estudiants que manquin d'aquesta formació jurídica si la seva formació resulta adequada per a la realització d'una tesi doctoral de caràcter transversal.

Es requereix, com a mínim, un nivell d'anglès que permeti als estudiants la lectura de publicacions internacionals així com l'assistència en congressos internacionals.

Informació de suport i orientació

En aquest programa de doctorat, els tutors exerciran, també, com a directors de les corresponents tesis.

La selecció del tutor-director la realitzarà la Comissió Acadèmica del Doctorat (CAD), prèvia audiència del doctorand i del director del departament a què correspongui la matèria sobre la qual el doctorand vol fer la recerca. El mateix procediment se seguirà per fer canvis en la direcció de les tesis.

En concret, el procediment utilitzat per la CAD per assignar tutor director de tesi és el següent:

  • Amb caràcter previ, la CAD pot orientar el doctorand sobre l'assignació d'un determinat tutor director de tesi atenent la matèria jurídica i la línia d'investigació que pretengui abordar en la tesi doctoral. La decisió final sobre l'acceptació de la direcció i tutorització de la tesi correspon al professor corresponent. El professor escollit per dirigir la tesi doctoral ha de tenir, com a mínim, un sexenni de recerca en vigor.
  • Un cop el doctorand ha proposat el tutor director, la CAD s'hi posarà en contacte per verificar que, efectivament, accepta dirigir la tesi doctoral.
  • Un cop verificat que el tutor director ha acceptat fer-se càrrec de supervisar la recerca del doctorand, la CAD aprovarà l'ingrés de l'alumne al programa de Doctorat en Dret, sense perjudici que l'alumne també hagi de complir la resta de requisits exigits per l'EDUIB (v. gr. documentació personal, currículum al GREC, etc.).
  • El tutor director de tesi s’assignarà en el mateix moment en què l'alumne ingressi formalment al programa de Doctorat en Dret.

Els possibles canvis en relació amb els tutors i directors de tesi durant la permanència en el programa de Doctorat (v. gr. canvi de tutor o director) seran resolts per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat en Dret.

La direcció i el seguiment de les activitats formatives del doctorand i de la seva tesi doctoral s'ajustaran als procediments per a doctorats de la UIB (RD99/2011), el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de doctorat de la UIB (https://seu.uib.cat/fou/acord/13084/) i la memòria verificada del títol, que es pot consultar a l'apartat de «Resultats». Els tràmits administratius i acadèmics que ha de fer l’estudiant durant el doctorat es poden consultar a la web de l’Escola de Doctorat de la UIB, a la secció de «Tràmits»: