L'acceptació per part de la Comissió Acadèmica es portarà a terme si l'alumne:

1. Elabora un projecte de tesi detallat, que haurà de ser avaluat positivament per la Comissió Acadèmica.
2. Té l'acceptació de direcció de la tesi d'algun dels doctors vinculats als grups d'investigació que donen suport a aquesta proposta.
3. Existeix en el grup d'investigació al qual s'annexioni un projecte d'investigació finançat relacionat amb el projecte de tesi.

Els alumnes que finalitzin la tesi doctoral en alguna de les línies d'investigació esmentades a la present proposta hauran demostrat una comprensió sistemàtica de l‘Ecologia Marina, així com el domini de les aptituds i els mètodes d'investigació en Ecologia Marina. Aquests doctors hauran demostrat la capacitat de concebre, dissenyar, implementar i adaptar un procés d'investigació amb plena integritat acadèmica. Mitjançant la seva activitat en investigació, hauran realitzat aportacions científiques que ampliïn les fronteres del coneixement i que hauran estat publicades en revistes indexades d'àmbit nacional o internacional. Seran capaços d'analitzar, avaluar i sintetitzar, de manera crítica, idees noves i complexes, i estaran capacitats per comunicar les seves aportacions científiques a altres ecòlegs, al conjunt de la comunitat acadèmica i a la societat. Finalment, aquests doctors seran capaços de promoure, en contextos acadèmics i professionals, avanços tecnològics, socials o culturals en la societat del coneixement.

Els objectius específics, tant de caire científic com professional, són, entre d‘altres:

• Adquirir formació bàsica dels paràmetres i les característiques ambientals de la mar Mediterrània.
• Distingir i reconèixer els components majoritaris del plàncton, nècton i bentos marí.
• Disposar de criteris de valoració d‘indicadors ambientals per poder plantejar estratègies de gestió i conservació d‘espècies i hàbitats en regressió.
• Conèixer els aspectes teòrics i pràctics dels mètodes i les tècniques de treball científic in situ al medi aquàtic.
• Potenciar metodologies no invasores o destructores del recurs (censos visuals, radioseguiment, telemetria, ROV...).
• Identificar els hàbitats i ecosistemes més representatius dels fons submarins de les Balears.
• Reconèixer la biodiversitat marina, especialment les espècies fràgils o vulnerables i en regressió.
• Valorar els aspectes funcionals dels ecosistemes marins i la connexió entre compartiments (plàncton-nècton-bentos).
• Disposar d‘elements per a la gestió costanera: esculls artificials, abocaments, usos del litoral.
• Conèixer les eines i els elements per a la gestió pesquera: reserves marines, aqüicultura, vedes, tipologies de pesca.
• Avaluar l‘impacte antròpic en el medi marí: ports esportius, regeneració de platges, contaminació, sobrepesca.
• Conèixer les eines estadístiques per al tractament de dades al medi marí.
• Dissenyar i gestionar projectes científics en ecologia marina.
• Avaluar els efectes dels contaminants a la biota marina: bioacumulació i bioindicadors.
• Efectes de les reserves marines: efecte reserva, exportació de biomassa, desembassament (spillover).
• Conèixer els ecosistemes singulars a escala global (esculls coral·lins, mars polars, etc.).
• Dissenyar i gestionar projectes científics en ecologia marina.
• Conèixer les eines estadístiques per al tractament de dades en el medi marí.
• Estudiar els intercanvis entre els oceans i l‘atmosfera i reconèixer el paper dels ecosistemes marins en el canvi global.
• Estudiar la dinàmica dels nutrients a l‘oceà i la seva importància en la producció primària, conèixer les connexions entre hidrodinàmica i cicles dels nutrients.
• Estudiar la dinàmica dels oceans a partir de la interacció amb l‘atmosfera i de les variables fisicoquímiques que determinen la circulació termohalina i la formació de masses d‘aigua.
• Conèixer els diferents models de xarxes tròfiques, i discutir la importància de la matèria orgànica i dels quimiolitòtrofs com a factors de producció a partir de les investigacions més recents.
• Estudiar les interaccions entre les comunitats marines i reconèixer les modificacions introduïdes per l‘acció de l‘home.
• Estudiar les relacions entre els ecosistemes terrestres i els marins mitjançant les zones de transició situades sobre els continents.
• Estudiar els petits mars tancats i les característiques fisicoquímiques i biològiques derivades de la seva morfologia i hidrodinàmica.
• Adquirir habilitat en el maneig de la bibliografia general i en l‘específica per als diferents camps que integren l‘ecologia marina.
• Conèixer el paper dels microorganismes en els ecosistemes aquàtics marins, i descriure la seva interacció i influència sobre l'home i les seves activitats.
• Adquirir metodologies d'estudi en Microbiologia ambiental.

• Ecologia de comunitats marines: compartiments plàncton, bentos i nècton
• Gestió costanera integrada: esculls artificials, reserves marines
• Espècies invasores, impactes sobre les comunitats bentòniques
• Ecologia tròfica, xarxes tròfiques marines
• Ecologia aquàtica i aplicada
• Estudi d‘ecosistemes aquàtics, epicontinentals i marins
• Ecologia del fitoplàncton
• Ecologia de macròfits
• Ecologia microbiana molecular
• Microbiologia marina

El personal docent de la UIB que pot dirigir tesis doctorals implicat en els estudis de doctorat en Ecologia Marina pertanyen a les àrees de Zoologia, Ecologia i Microbiologia.

• Dra. Isabel Moreno, catedràtica de Biologia Marina, àrea de Zoologia
• Dr. Gabriel Moyà, professor titular, àrea d‘Ecologia
• Dra. Salud Deudero Company, professora contractada doctora, àrea de Zoologia
• Dr. Guillem Ramon, professor titular, àrea d‘Ecologia
• Dr. Antoni Martínez, professor titular, àrea d‘Ecologia
• Dr. Jordi Lalucat, catedràtic d‘universitat, àrea de Microbiologia
• Dra. Elena García-Valdés, professora titular, àrea de Microbiologia
• Dr. Rafael Bosch, professor titular, àrea de Microbiologia
• Dra. Balbina Nogales, investigadora Ramón y Cajal, àrea de Microbiologia
• Dr. Antoni Bennàsar, professor contractat doctor, àrea de Microbiologia